Mireia Saura: "La cultura és el motor de l'educació, sense cultura l'educació es queda molt pobre"

Mireia Saura és la cap de comunicació de Teatre Lliure, una institució pública que ha aprofitat la crisi del coronavirus per reinventar-se i seguir oferint programació a l'audiència en un moment en què el teatre lluita per intentar recuperar el protagonisme que va tenir anys enrere. Amb la declaració d'Estat d'Alarma el passat mes de març, de la mà de Teatre Lliure va néixer la iniciativa The Show Must Go On, que portava les obres a la pantalla: "En el moment que veiem que la situació ens ve a sobre, tot el Departament de Comunicació ens posem les piles per generar una iniciativa que d'alguna manera ocupi tots els canals digitals propis, amb la intenció de seguir oferint contingut propi i de qualitat a l'audiència".

Fundació Teatre Lliure

Aquesta iniciativa, a més a més, ha suposat no només reinventar-se en temps complicats, sinó que obre un debat sobre si el teatre del futur serà únicament presencial o es poden estudiar altres formes que portin aquest sector a fórmules digitals alternatives. "Complementari pot ser, però no exactament el que estem fent; no s'està creant programació, estem fent accions de comunicació. És molt important tenir en compte aquesta diferència. No hi ha un director que pensi a fer una obra per Instagram Stories, això seria fer una programació completament adequada a les xarxes i el que estem fent és rescatar informació, contingut propi del teatre, programació antiga i adaptar-la als nostres canals", opina Saura.

"El teatre mai podrà competir amb els formats audiovisuals", afegeix. Aquesta necessitat d'adaptar-se al digital obre una nova via complementària per al teatre, una via que ja han explotat altres sectors com el de la cinematografia o inclús el musical: "L'audiovisual té un públic molt més ampli, que abasta tots els espectres de la societat, mentre que el teatre és una cosa una mica més elitista, és més car -tot i que no molt més per molt que la gent s'ho pensi-, però sí que les produccions són molt més costoses en relació amb els guanys o la gent que et pot veure. Tu tens uns aforaments limitats i amb l'audiovisual són infinits perquè pots tenir milions de persones connectades simultàniament a la teva plataforma de Netflix veient la mateixa pel·lícula, i això ja et col·loca en una altra lliga".

És ben cert que el sector audiovisual, amb les seves plataformes, porten un avantatge clar respecte altres vessants artístiques, però al final tot forma part de la cultura. Una cultura que, un cop més, ha demostrat capacitat d'adaptació a situacions complexes, però que segurament serà la primera damnificada de la crisi econòmica que pronostiquen que arribarà: "En aquest confinament la cultura ha agafat un pes brutal i tothom s'ha adonat que aquest confinament sense tecnologia i sense cultura hagués estat un drama i ens haguéssim tirat tots pel balcó en sèrie. Tot això servirà perquè la societat en general s'adoni de la importància que té la cultura".

"Que d'aquí a dos mesos, quan tot torni a la normalitat, la cultura tornarà a estar en un cinquè nivell, no t'ho sé dir, espero que no, espero que tot això precisament serveixi per adonar-nos de la importància de donar diners a la creació de productes culturals perquè si no ni creixem intel·lectualment ni ens entretenim. La cultura és el motor de l'educació, sense cultura l'educació es queda molt pobre", conclou.

Entrevista completa a continuació: